Fa quinze dies que vaig aterrar a terres escandinaves. Temps suficient per adaptar-me al lloc, a la seva gent, al seu clima. Però no ho he fet del tot sol. He tingut la sort d’estar acompanyat durant les meves primeres pases en territori Millenium.
Primerament per la meva mare i en Gianni. Un plaer compartir uns dies amb ells... especialment pel meu estòmac! No puc oblidar els dinars i sopars al Pelikan, The Veranda al Grand Hotel, o al Matbaren, a les mans del que és considerat el millor cuiner de Suècia. Jo corro, així que jo puc menjar...
Amb ells va venir també el sol i el “bon temps” a Estocolm. El dia posterior a la seva marxa: la primera nevada (a la foto), núvols i més fred. Unes temperatures que amb la companyia de la Maria durant la setmana següent van passar quasi desaparcebudes. Amb ella (amb tu) més visites a la ciutat. Potser repetint algunes de la setmana anterior, però una experiència completament diferent. I és que la ciutat canvia en funció de amb qui la compareteixes.
Així hem vist Estocolm: la màgia de Gamla Stan, les curiositats de Söderlmalm, la riquesa de Östermalm, la vida de Norrmalm i la Kulturhuset, la immensitat de l’Ajuntament, la pau del cementiri de Skogskyrkogården, la frescura del Bàltic i el llac Mälaren, el museu del gran vaixell Vasa, la biblioteca municipal, i altres tants indrets que amaga la ciutat.
De regal, algunes fotos
Primerament per la meva mare i en Gianni. Un plaer compartir uns dies amb ells... especialment pel meu estòmac! No puc oblidar els dinars i sopars al Pelikan, The Veranda al Grand Hotel, o al Matbaren, a les mans del que és considerat el millor cuiner de Suècia. Jo corro, així que jo puc menjar...
Amb ells va venir també el sol i el “bon temps” a Estocolm. El dia posterior a la seva marxa: la primera nevada (a la foto), núvols i més fred. Unes temperatures que amb la companyia de la Maria durant la setmana següent van passar quasi desaparcebudes. Amb ella (amb tu) més visites a la ciutat. Potser repetint algunes de la setmana anterior, però una experiència completament diferent. I és que la ciutat canvia en funció de amb qui la compareteixes.
Així hem vist Estocolm: la màgia de Gamla Stan, les curiositats de Söderlmalm, la riquesa de Östermalm, la vida de Norrmalm i la Kulturhuset, la immensitat de l’Ajuntament, la pau del cementiri de Skogskyrkogården, la frescura del Bàltic i el llac Mälaren, el museu del gran vaixell Vasa, la biblioteca municipal, i altres tants indrets que amaga la ciutat.
De regal, algunes fotos
3 comentaris:
Por fin he conegut a la teva mama!!! M'ha fet molta il·lusió encara que fós per fotos.
Com et cuides i et deixes cuidar!! Clar que sí! Per a qui també comença a fer fred, sobretot a les 8 del matí quan passegem pels carrers de los palomos.
A veure si en una altra entrada ens comentes com et van les pràctiques.
Petons
Ehh!!!
Has encontrado ya la tienda que te dije? No dejes de ir a tomar algo al Garlic and shots el próximo primer lunes d emes y por huevos tienes que ir un día de fiesta a Debaser (al antiguo mejor, que el nuevo no mola tanto. Un abrazo!
Manu!!
això del fred a Suècia vols dir que va de debò??? Però si la Maria és la única que sembla que s'hagi mudat una mica per rebre el fred? Ara que amb aquell barret també podria estar a l'Àrtic!!!
Fijo que ara ja veus que això va de debó, no?? A veure si tens sort i et surt tot tan bé com tots esperem que et vagi!!!!!
Records al Miquel i al Jaime!!
Una abraçada ben gran per passar el fred!!
Fins aviat
Grau
Publica un comentari a l'entrada