My Place in the World

La recerca i les entrevistes han donat el seu fruit, i finalment he pogut ocupar aquella habitació que vaig fer meva en visitar-la per primer cop.
I dic finalment perquè just quan vaig tornar per demanar-la, algú ja l'havia agafat. Però el dia abans d'haver de marxar de casa de Glenn (el cosí americà) m'arriba un mail: "Manu, can you come this evening to finalize the place?". "Yes, I can!".

Ara visc a una casa blava, compartint apartament amb en Matthew. Un jove de 27 anys de New York. Com jo, és un que va bastant al seu rotllo i no especialment comunicatiu. Lo just i necessari. Però fa fàcil la convivència. Tenim alguna xarla de tant en tant quan coincidim al esmorzar o sopar, sobre coses de la vida americana o de casa.

I el millor de la casa no està a dins sinò fora. Està al ben mig de la ciutat de SF! Doneu-li una ulladeta...





The research and the interviews have brought results, and I could rent finally the room that I made mine the first time I visited it. And I say finally because just went I came back to ask for it, someone else had rented it. But the day before living Glenn's place (my American cousin) an email had been sent to me: "Manu, can you come this evening to finalize the place?". "Yes, I can!".

I live in a blue house, now. Sharing apartment with Matthew. A 27-year-old guy from New York. Like me, he's pretty independent, and not especially comunicative. The right and necessary. But he makes easy living together. We have some chat when breakfast or dinner time, about American or home stuff.

And the best of the house isn't inside but outside. It's in the center of SF! Take a look...

Patrolling the City

El primer dia vaig sortir de casa amb la jaqueta posada. Al moment vaig entrar per deixar-la. El segon dia vaig sortir amb jersei. Als 5 minuts me l'havia tret. El sol pren protagonisme en el que sembla un juny entrat barceloní a San Francisco. I jo perquè sóc foraster, però els d'aquí van amb tirants i sandàlies.

Continuant en la meva recerca d'un lloc on dormir (de moment estic sota un pont que he trobat -veieu video-), aprofito les llargues estones entre entrevista i entrevista per visitar la ciutat. No planifico massa. Sé que cada cantonada és un plaer pels meus ulls. Que allà on vagi, m'agradarà.

Però hi ha més. Finalment sembla que des de la Universitat de San Francisco el Decà Adjunt de Programes Corporatius i Internacionals s'ha ofert a donar-me un cop de mà. A veure que passa... Sigui el que sigui serà benvingut.

Estimats i estimades, això és genial. És una pena que alguns haguem de marxar ben lluny per aprendre a gaudir de les petites coses. Seguirem aprenent. I seguirem patrullant la ciutat.

(De tant que gaudeixo la primera setmana no em puc estar de compartir amb vosaltres algunes fotos més que he fet pel camí. Aquest cop, d'acord a la llicència lliure de la canço, hauria de sentir-se la música.)

PD: Pregunta. Per què els asiàtics tenen càmares impressionats però després no saben enquadrar una fotografia? Almenys m'han fet la foto...





The first day I went out wearing the jacket. As soon as I went out I came back to leave the jacket at home. The second day I went out wearing a jumper. I took it off in 5 minutes. The sun takes prominence in what seems to be a well into Barcelona's June in San Francisco. And I'm an outsider, but the locals wear shoulder straps and sandals.

While I'm going on with my research for a room where sleep (I'm under the bridge I found by the moment -watch video-), I use the time between interviews to visit the City. I don't plan pretty much. I know that each corner is a pleasure for my eyes. That wherever I go it will like me.

There's more. Finally it seems that, from the University of San Francisco, the Associate Dean of Corporate and International Programs is going to help me. We will see... Whatever it may be, it will be welcome.

Darlings, this is cool. It is a pity that some of us have to go far away to learn how to enjoy the little things. We'll keep learning. And we'll keep patrolling the City.

(I'm enjoying so much the first week, so I can't avoid sharing some pictures I took during my way. This time, in agreement with the free license of the song, the music should be heard)

PS: Qüestion. Why the asian guys have awesome cameras but they don't know how to frame a picture? At least, they took a picture of me...

Welcome to San Francisco

Ja sóc a San Francisco, i de moment només us dic que és meravellòs. D'entrada, un video de benvinguda. Però no us acostumeu, que demana el seu temps fer-ho...

PD1: Visca el Barça!
PD2: No és casualitat que la primera cançó sigui With a Little Help from My Friends...



I'm already in San Francisco, and for now I just say that It's wonderful. From the outset, a welcome movie. But don't get used to, because it takes much time to do it...

PS1: Up the Barça!
PS2: That's not a coincidence the first song is With a Little Help from My Friends...

Smelling Christmas

Ja fa dies que s’olora el Nadal a Estocolm. Són unes festes molt celebrades aquí, a on els sobren tradicions i costums. Tenen banquet de Nadal, vi de Nadal, cervesa de Nadal, coca-cola de Nadal, pa de Nadal... En definitiva, molt “Jul-quelcom” (Jul=Nadal). I aquest any també tenen neu. Una de les coses que més desitja un suec per Nadal és que nevi. Aquest any s’arrepentiran de desitjar-ho...

L’esdeveniment que enceta aquestes setmanes màgiques és la celebració del Dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre, que en el calendari vigent al S.I A.C. coincidia amb el solstici d’hivern. Santa Llúcia porta la llum des de la foscor, i es simbolitza amb una noia vestida de blanc que sosté una corona d’espelmes sobre el cap. Amb la llum, espanta els mals esperits i cada dia serà més llarg que l’anterior.

Tots els nens i nenes ho celebren, i tots es disfrassen per l’ocasió per cantar cançons de Santa Llúcia. A Santa Llúcia l’acompanyen les seves dames d’honor, els stjärngossar (nois estrella), els tomtenissar (els ajudants de Santa Claus), i els pepparkakor (les galetes de ginger típiques de Nadal).
Vaig tenir la sort de poder compartir aquesta festa amb els nens i nenes de Spanska Skolan, que tots vivíen amb emoció (ho veureu al video).

I amb l’arribada de les vacances s’han acabat les classes d’anglés, a on a part de l’idioma he pogut conèixer persones de tot arreu i edat (mireu la foto...). Cadascú amb una història de vida completament diferent. Peculiar, i molt interessant. Ho he gaudit moltíssim.

A continuació un una petita felicitació de Nadal amb la canço tradicional de Santa Llúcia en suec (els voltants de casa, la ciutat, els nens a Santa Llúcia, mercats de Nadal, ...)





Since few days ago that you can smell Chirstmas in Stockholm. It’s a very celebrated holiday here, where they have many traditions and customs. They have Christmas table, Christmas wine, Christmas beer, Christmas cola, Christmas bread... So, in short, many Jul-something (Jul=Christmas). And they have snow this year, too. Snow is one of the most wanted things for a swedish in Christmas. They’ll be sorry about wanting snow this year...

The event that starts this magical weeks is the celebration of Saint Lucy’s Day, the 13th of desember, wich in the I BC century calendar it coincided with the winter solstice. Saint Lucy brings the light from the darkness, and she’s symbolized with a white-dressed-girl who wears a candle’s crown on her head. With the light, she scares evils and every day will be longer than the day before.
All the children celebrate this day, and all of them dress up for the event to sing Saint Lucy’s songs. Saint Lucy goes with her ladies-in-waiting, the stjärngossar (star boys), the tomtenissar (the Santa Claus assitants), and the pepparkakor (Christmas’s ginger snaps).
I was lucky to share this celebration with the Spanksa Skolan students, who lived it emotioned (you’ll see on the video).

And with the coming holiday the English lesson has finished, where besides of the language, I’ve be able to meet people form everywhere and age (look at the picture). Everyone with a completely different life’s story. Very interesting. I’ve enjoyed it a lot.

Now, a little Christmas-Card with the Saint Lucy’s traditional song in swedish (around home, the city, children at Saint Lucy's Day, Christmas market, ...)

Crystal World

¡Oooooaaaaugh! (badallant). Això d’hibernar és una llauna. Ya m’he cansat. Es avorridíssim, i a més no et permet actualitzar el bloc!

Encara que crec haver escollit el pitjor dia per despertar-me. El dia en que les temperatures definitivament han baixat. Fins ara només estavem a 6ºC o 7ºC. Avui, a -5ºC.
Un sentiment a mig camí entre l’emoció i la por quan al matí veus tot completament congelat en sortir de casa. Tot es veu blanc, però no ha nevat. Es veu fred. I ben glaçat. És un món de vidre. Quan trepitjes la gespa, cruix. Es trenca. Recorda a quan John Spartan destrossa a Simon Phoenix després de petrificar-se amb la càpsula congelant de la criopresó en la mítica Demolition Man (molts nois sabeu de què parlo. Sinò, cliqueu aquí).
Amb aquest panorama, he tingut una decisió difícil per la tarda. No sabia anticipar la resposta a la següents preguntes: com et sentarà corre 30 minuts a cinc graus sota zero? Podràs respirar en el kilòmetre 5 sense que se’t congelin els pulmons? Finalment hi he anat. Quasi cap problema.
Però la naturalesa és sabia i sap compensar el fred. Avui també ens ha visitat el “car de veure” Sol solet. És la primera vegada des que estic a Suècia que ha hagut només sol durant tot el dia (això és de 8:30h a 14:55h). Jo no sóc de fer-me fotos amb famosos o celebrities, però aquest cop no he pogut reprimir-me, i me la he fet amb ell, el Sol. I és que no te’l trobes tots els dies! Per cert, la marca de la cara: m’he tallat afeitant-me. Diguem que sóc més de màquina. I la cara... feia fred.

Què he estat fent durant la hibernació? Rutina. Tres matins a la setmana, les pràctiques de Psicopedagogia a Spanska Skolan. Us explicaré detalladament més endavant. Per ara, col·laborant en tasques diverses i particularment en l’atenció a alguns alumnes amb dificultats d’aprenentatge.
Per les tardes, segueixo amb l’anglés. Nou hores a la setmana. Al final, alguna cosa aprendré, segur.
I per suposat, segueixo i no em perdo cap partit del Barça! Avui a Internet (quin golàs d’Ibra...), però els últims hem anat a O’Learys Sports Bar. Es podria dir que hi ha més ambient que no pas amb un mateix, sol, davant la pantalla de l’ordinador.

Bé, gent! Us deixo uns inspirador mini-video amb unes instàntanies preses aquest matí...





¡Oooooaaaaugh! (yawning). Hibernating is a bore. I’m already tired. It’s so boring, and also it doesn’t allow me to update the blog!

However I think I’ve chosen the worst day to wake up. The day the temperatures has gone down, definetly. Until now, we were at 6ºC or 7ºC. Today, -5ºC.
A feeling between excitement and fear when you see everythig completely frozen in the morning when you leave home. Everything is white, but it hasn’t snowed. It looks cold. And pretty frozen. It’s a crystal world. When you walk on the grass, it crunches. It reminds when John Spartan destroys Simon Phoenix after he’s been petrified with the freezing capsule from the CryoPrison at the mythical Demolition Man movie (most of the guys know what I’m talking about. If not, click here).
With this scene, I’ve got a difficult decision on the afternoon. I didn’t know how to anticipate the ansewers to the following qüestions: How will you feel running 30 minutes at -5ºC? Will you be able to breath in the fifth kilometre without your lungs getting frozen? I’ve gone, finally. Almost any problem.
But the nature is wise, and it knows how to make up for the cold weather. Also the “expensive to see” Sun little sun has visited us today. It’s the first time since I’m in Sweden that has been sunny all day (it means from 8:30 am to 2:55 pm). I’m not a “taking photos with famous and celebrities” person, but I haven’t be able to repress myself this time, and I’ve taken one with him, the Sun. You don’t see it everyday! By the way, the mark on the face: I’ve cut myself while I was shaving. We can say I’m more a machine-guy. And the face... it was so cold.

What I’m been doing during de hibernation? Rutine. Three mornings a week, the Psicopedagogy internship in Spanska Skolan. I’ll explain you with further details later. By now, I’ve been colaborating with diverse tasks, and specifically with the atention to some students with learning difficulties.
It the afternoon, I’m going on with the English lessons. Nine hours a week. At the end, I’m going to learn something, I’m sure.
And of course, I follow and I don’t miss any Barça’s game! Today on the Internet (what a goal of Ibra...), but we’ve gone to O’Learys Sports Bar in the last ones. We could say that there’s a greater atmosphere than when you’re alone in front of the laptop screen.

Well, people! I let you an inspiring mini-video with some pictures I took this morning...

Sharing Stockholm

Fa quinze dies que vaig aterrar a terres escandinaves. Temps suficient per adaptar-me al lloc, a la seva gent, al seu clima. Però no ho he fet del tot sol. He tingut la sort d’estar acompanyat durant les meves primeres pases en territori Millenium.
Primerament per la meva mare i en Gianni. Un plaer compartir uns dies amb ells... especialment pel meu estòmac! No puc oblidar els dinars i sopars al Pelikan, The Veranda al Grand Hotel, o al Matbaren, a les mans del que és considerat el millor cuiner de Suècia. Jo corro, així que jo puc menjar...
Amb ells va venir també el sol i el “bon temps” a Estocolm. El dia posterior a la seva marxa: la primera nevada (a la foto), núvols i més fred. Unes temperatures que amb la companyia de la Maria durant la setmana següent van passar quasi desaparcebudes. Amb ella (amb tu) més visites a la ciutat. Potser repetint algunes de la setmana anterior, però una experiència completament diferent. I és que la ciutat canvia en funció de amb qui la compareteixes.
Així hem vist Estocolm: la màgia de Gamla Stan, les curiositats de Söderlmalm, la riquesa de Östermalm, la vida de Norrmalm i la Kulturhuset, la immensitat de l’Ajuntament, la pau del cementiri de Skogskyrkogården, la frescura del Bàltic i el llac Mälaren, el museu del gran vaixell Vasa, la biblioteca municipal, i altres tants indrets que amaga la ciutat.
De regal, algunes fotos





I landed on escandinavian lands fiveteen days ago. Enough time to adapt to the place, to his people, to his weather. But I haven’t done it alone. I’ve been lucky for having some company during my first few weeks in Millenium territory.
First of all I’ve been visited for my mother and Gianni. It has been a plaesure sharing some days with them... especially for my stomach! I can’t forget the meals at Pelikan, The Veranda in The Gand Hotel, or in Matbaren, at the hands of who is considered the best cook of Sweden. I run, so I can eat...
With them came also the sun and the “good weather” to Stockholm. The day after they leave: the firt snowfall (in the picture), clouds, and cold. Temperatures that goes almost unnoticed with Maria’s company during the next week. With her (with you) more visits to the city. Maybe repeating some of the week before, although it was a completely diferent experience. So the city changes depending on who you share it with.
We’ve seen Stockholm in this way: the magic of Gamla Stan, the curiosities of Södermalm, the wealth of Östermalm, the life of Norrmalm and the Kulturhuset, the immensity of the City Hall, the peace of Skogskyrkogården cementery, the freshness of the Baltic Sea and Mälaren Lake, the Vasa Museum, the Stadsbibliotek and many others places the city hides.
As a gift, some pictures.

Ubicating

Aquesta entrada és només de pas, per ubicar una mica el meu lloc al món en aquests moments: què he fet i què faré. Podeu viure sense saber-ho? Sí. Però jo ho poso, que mai se sap...
Per a fer quelcom diferent, he volgut fer-ho a mode d'audiovisual. Tal què Au Fènix, és el renaixement des de les cendres, després de tant de temps. Només és per dir-vos que no m'he oblidat del bloc, i que ara, a Stockholm, el continuaré (també en anglés, no en suec).

Hej då!