Smelling Christmas

Ja fa dies que s’olora el Nadal a Estocolm. Són unes festes molt celebrades aquí, a on els sobren tradicions i costums. Tenen banquet de Nadal, vi de Nadal, cervesa de Nadal, coca-cola de Nadal, pa de Nadal... En definitiva, molt “Jul-quelcom” (Jul=Nadal). I aquest any també tenen neu. Una de les coses que més desitja un suec per Nadal és que nevi. Aquest any s’arrepentiran de desitjar-ho...

L’esdeveniment que enceta aquestes setmanes màgiques és la celebració del Dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre, que en el calendari vigent al S.I A.C. coincidia amb el solstici d’hivern. Santa Llúcia porta la llum des de la foscor, i es simbolitza amb una noia vestida de blanc que sosté una corona d’espelmes sobre el cap. Amb la llum, espanta els mals esperits i cada dia serà més llarg que l’anterior.

Tots els nens i nenes ho celebren, i tots es disfrassen per l’ocasió per cantar cançons de Santa Llúcia. A Santa Llúcia l’acompanyen les seves dames d’honor, els stjärngossar (nois estrella), els tomtenissar (els ajudants de Santa Claus), i els pepparkakor (les galetes de ginger típiques de Nadal).
Vaig tenir la sort de poder compartir aquesta festa amb els nens i nenes de Spanska Skolan, que tots vivíen amb emoció (ho veureu al video).

I amb l’arribada de les vacances s’han acabat les classes d’anglés, a on a part de l’idioma he pogut conèixer persones de tot arreu i edat (mireu la foto...). Cadascú amb una història de vida completament diferent. Peculiar, i molt interessant. Ho he gaudit moltíssim.

A continuació un una petita felicitació de Nadal amb la canço tradicional de Santa Llúcia en suec (els voltants de casa, la ciutat, els nens a Santa Llúcia, mercats de Nadal, ...)





Since few days ago that you can smell Chirstmas in Stockholm. It’s a very celebrated holiday here, where they have many traditions and customs. They have Christmas table, Christmas wine, Christmas beer, Christmas cola, Christmas bread... So, in short, many Jul-something (Jul=Christmas). And they have snow this year, too. Snow is one of the most wanted things for a swedish in Christmas. They’ll be sorry about wanting snow this year...

The event that starts this magical weeks is the celebration of Saint Lucy’s Day, the 13th of desember, wich in the I BC century calendar it coincided with the winter solstice. Saint Lucy brings the light from the darkness, and she’s symbolized with a white-dressed-girl who wears a candle’s crown on her head. With the light, she scares evils and every day will be longer than the day before.
All the children celebrate this day, and all of them dress up for the event to sing Saint Lucy’s songs. Saint Lucy goes with her ladies-in-waiting, the stjärngossar (star boys), the tomtenissar (the Santa Claus assitants), and the pepparkakor (Christmas’s ginger snaps).
I was lucky to share this celebration with the Spanksa Skolan students, who lived it emotioned (you’ll see on the video).

And with the coming holiday the English lesson has finished, where besides of the language, I’ve be able to meet people form everywhere and age (look at the picture). Everyone with a completely different life’s story. Very interesting. I’ve enjoyed it a lot.

Now, a little Christmas-Card with the Saint Lucy’s traditional song in swedish (around home, the city, children at Saint Lucy's Day, Christmas market, ...)

Crystal World

¡Oooooaaaaugh! (badallant). Això d’hibernar és una llauna. Ya m’he cansat. Es avorridíssim, i a més no et permet actualitzar el bloc!

Encara que crec haver escollit el pitjor dia per despertar-me. El dia en que les temperatures definitivament han baixat. Fins ara només estavem a 6ºC o 7ºC. Avui, a -5ºC.
Un sentiment a mig camí entre l’emoció i la por quan al matí veus tot completament congelat en sortir de casa. Tot es veu blanc, però no ha nevat. Es veu fred. I ben glaçat. És un món de vidre. Quan trepitjes la gespa, cruix. Es trenca. Recorda a quan John Spartan destrossa a Simon Phoenix després de petrificar-se amb la càpsula congelant de la criopresó en la mítica Demolition Man (molts nois sabeu de què parlo. Sinò, cliqueu aquí).
Amb aquest panorama, he tingut una decisió difícil per la tarda. No sabia anticipar la resposta a la següents preguntes: com et sentarà corre 30 minuts a cinc graus sota zero? Podràs respirar en el kilòmetre 5 sense que se’t congelin els pulmons? Finalment hi he anat. Quasi cap problema.
Però la naturalesa és sabia i sap compensar el fred. Avui també ens ha visitat el “car de veure” Sol solet. És la primera vegada des que estic a Suècia que ha hagut només sol durant tot el dia (això és de 8:30h a 14:55h). Jo no sóc de fer-me fotos amb famosos o celebrities, però aquest cop no he pogut reprimir-me, i me la he fet amb ell, el Sol. I és que no te’l trobes tots els dies! Per cert, la marca de la cara: m’he tallat afeitant-me. Diguem que sóc més de màquina. I la cara... feia fred.

Què he estat fent durant la hibernació? Rutina. Tres matins a la setmana, les pràctiques de Psicopedagogia a Spanska Skolan. Us explicaré detalladament més endavant. Per ara, col·laborant en tasques diverses i particularment en l’atenció a alguns alumnes amb dificultats d’aprenentatge.
Per les tardes, segueixo amb l’anglés. Nou hores a la setmana. Al final, alguna cosa aprendré, segur.
I per suposat, segueixo i no em perdo cap partit del Barça! Avui a Internet (quin golàs d’Ibra...), però els últims hem anat a O’Learys Sports Bar. Es podria dir que hi ha més ambient que no pas amb un mateix, sol, davant la pantalla de l’ordinador.

Bé, gent! Us deixo uns inspirador mini-video amb unes instàntanies preses aquest matí...





¡Oooooaaaaugh! (yawning). Hibernating is a bore. I’m already tired. It’s so boring, and also it doesn’t allow me to update the blog!

However I think I’ve chosen the worst day to wake up. The day the temperatures has gone down, definetly. Until now, we were at 6ºC or 7ºC. Today, -5ºC.
A feeling between excitement and fear when you see everythig completely frozen in the morning when you leave home. Everything is white, but it hasn’t snowed. It looks cold. And pretty frozen. It’s a crystal world. When you walk on the grass, it crunches. It reminds when John Spartan destroys Simon Phoenix after he’s been petrified with the freezing capsule from the CryoPrison at the mythical Demolition Man movie (most of the guys know what I’m talking about. If not, click here).
With this scene, I’ve got a difficult decision on the afternoon. I didn’t know how to anticipate the ansewers to the following qüestions: How will you feel running 30 minutes at -5ºC? Will you be able to breath in the fifth kilometre without your lungs getting frozen? I’ve gone, finally. Almost any problem.
But the nature is wise, and it knows how to make up for the cold weather. Also the “expensive to see” Sun little sun has visited us today. It’s the first time since I’m in Sweden that has been sunny all day (it means from 8:30 am to 2:55 pm). I’m not a “taking photos with famous and celebrities” person, but I haven’t be able to repress myself this time, and I’ve taken one with him, the Sun. You don’t see it everyday! By the way, the mark on the face: I’ve cut myself while I was shaving. We can say I’m more a machine-guy. And the face... it was so cold.

What I’m been doing during de hibernation? Rutine. Three mornings a week, the Psicopedagogy internship in Spanska Skolan. I’ll explain you with further details later. By now, I’ve been colaborating with diverse tasks, and specifically with the atention to some students with learning difficulties.
It the afternoon, I’m going on with the English lessons. Nine hours a week. At the end, I’m going to learn something, I’m sure.
And of course, I follow and I don’t miss any Barça’s game! Today on the Internet (what a goal of Ibra...), but we’ve gone to O’Learys Sports Bar in the last ones. We could say that there’s a greater atmosphere than when you’re alone in front of the laptop screen.

Well, people! I let you an inspiring mini-video with some pictures I took this morning...