Thanks for Thanksgiving

Thanksgiving is one of the three holidays in the US besides Easter and Christmas. Explained plainly, they supposedly celebrate and thank how the Native American helped the colonists centuries ago (albeit not many). Now, however, the Native American are the ones who need help. You can guess what the think about Thanksgiving.
Historical facts notwithstanding, the last Thursday of November in the US is a day to thank for everything and, as any holiday, it should be celebrated with one's family. We did so. We spent one week in Austin, where Maria met Marisol (they ended up loving each other) and we had a great time with my American family.

From here, we wanted to deeply thank them for our fisrt Thanksgiving.





Acció de Gràcies és un dels tres dies Festius als EEUU a més de Pasqua i Nadal. Explicat senzillament, suposadament celebren i agraeixen com els nadius americans van ajudar els colons segles enrere (encara que no molts). Ara, no obstant, els nadius americans són els que necessiten ajuda. Podeu imaginar la opinió que tenen ells d'Acció de Gràcies.
Fets històrics apart, l'últim dijous de novembre als EEUU és un dia per estar agraït per tot i, com tota festivitat, ha de ser celebrada amb la família. Així vam fer nosaltres. Vam estar una setmana a Austin, on Maria va conèixer Marisol (van acabar estimant-se moltíssim) i vam passar un bon temps amb la meva família americana.

Des d'aquí, els volem agraïr profundament pel nostre primer Dia d'Acció de Gràcies.

Let's be American people

In our attemp to integrate into the American society, we decided to devote some hours of our leisure time to those who most of the country admires: the military. On the occasion of Columbus Day and the Fleet Week, we did what we would never do in Spain, which is going to see the arsenal display.

We especially would like to mention the astonishing flying display that was held on the Bay, where the Blue Angels had the central role. They were so noise that; 1) flying over the city, most of the car alarm systems went off; 2) I could hear them without hearing aids.

We dedicate this homemade video to Joselito... for the old dreams!

(The recordings are Maria's and the pictures are mine. The scream at the beginning is Maria's, as well)





En un intent de integrar-nos en la societat Americana, vam decidir dedicar algunes hores del nostre temps lliure a aquells que la majoria del pais admira: l'exèrcit. Amb ocasió de Columbus Day y la Setmana de la Flota, vam fer allò que mai faríem a Espanya, que és anar a veure el show d'arsenal militar.

Ens agradaría fer menció especial de la increíble exhibició aérea que va tenir lloc a la Bahía, on els Àngels Blaus van tenir el paper central. Eren tan sorollosos que; 1) volant per sobre de la ciutat, la majoria de les alarmes de cotxe saltàven; 2) jo els podia sentir sense audífons.

Dediquem aquest video casolà al Joselito... pels vells somnis!

(Els videos son de la Maria, i les fotos meves. El crit del principi també és de la Maria)

Napa Valley -the pity- (Això, que Napa val la pena)

Here in California, we also have our own wine country. The most popular (and fanciest) is Napa Valley. Maria and I spent one weekend there with our roomate, who worked in the wine industry. Thus, we could taste several distinct wines... by the face! Moreover, the quick getaway from the city was fantastic to break the daily routine.



Aquí a California, també tenim la nostra pròpia zona de vins. La més popular (i xic) és Napa Valley. Maria i jo vam passar un cap de setmana allà amb la nostra companya de pis, que treballava a la indústria del vi. Així, vam poder tastar molts vins diferents... per la cara! A més, l'escapada de la ciutat va ser fantástica per trencar la rutina diària.

Adventure in plural

I started writing the blog about one year ago. Although many of you has been following my little adventure since August 2009, only a few have really lived with me (or I have with them) since then.

The story has changed a lot since July 3th. And it is not because it was my first Independence Day Eve, but because it was the day that Maria got to San Francisco. And as usual, she got late. One hour. Nevertheless, it didn't matter that day, after four months without seeing her.

Since Maria is here, the blog may be plural from now on. And so my life in San Francisco. Oops! Our life!

What I know is that sharing this experience with her is completely different. It is what I have been waiting for a long time. My fellow traveler.

Besides working hard on his language skills, she is enjoying the city (not its weather) and living a dream come true.

San Francisco's Climate (or why we didn't get tanned this summer 2010)

Blog: "I wasn't on vacation! I got lost in the fog of San Francisco!"

The summer in San Francisco is... Wait! What summer!? The only thing I have seen during the whole -supposedly- summer is a thick layer of fog over my head.

"The coldest winter I ever spent was a summer in San Francisco". This saying is the coolest thing Mark Twain never said. It describes the SF summer perfectly. If you come to SF, you will hear people saying that they run the heater only four months of the year: January, February, July and August. In fact, some days of August, San Francisco gets colder than the city of Anchorage, Alaska, with less than 12ºC.

The summer fog is caused when the sun heats the Sacramento and San Joaquin valleys, which draws in the cool marine air from the Pacific Ocean. Often a low atmospheric pressure area is associated with the interior valleys and an area of high atmospheric pressure out in the ocean.

The high-pressure area is called the Pacific High. In the meantime, the ocean currents produce a rising of cooler water. The result is condensed ocean water that rises in a mist: fog. Now the changes in atmospheric pressure move in -- air from high-pressure areas on the coast moves toward low-pressure areas, producing wind and moving the fog inland.

Did you get it? No? Watch the video...

Now is Setember; the summer has begun in San Francisco.

American family

De Vidal-Ribas n'hi molts en el món. Som una família amb més de mig miler de membres. Com a mínim 7 d'ells viuen a EEUU (bé, ara 8).

Fins ara he estat compartint la meva aventura amb el Glenn, que viu a SF. Però durant l'últim mes he pogut conèixer a la resta i retrobar-me de nou amb els que ja coneixia.

En germà del Glenn, Carlos, amb la seva dona, Debbie, i els seus fills, Trevor, Madison i Taylor van passar un cap de setmana a SF. Tots encantadors. No podia ser d'una altra manera.

El cap de setmana passat Glenn i jo vam anar a Austin, Texas, a visitar la seva mare i germana del meu avi, Marisol. La què considero al meva àvia americana és una persona excel·lent. Vaig gaudir moltíssim la meva estada a Austin. Entre partits del mundial i calor sofocant, també vam anar a un concert de Josep Carreres i referescar-nos als llacs d'aigua subterràneas.

El dissabte es celebrava al Col·legi Sant Ignasi de Barcelona la Vidal-Ribada 2010. Reunió quinquenal a on tots els Vidal-Ribas són convidats. Nosaltres vam fer la nostra reunió paral·lela a EEUU i enviar-los un video totalment 'casero'.

Austin és fantàstic, i la meva família americana encara més.

(Algunes fotos del cap de setmana a SF i Austin)





There're a lot of Vidal-Ribas in the world. We're a family with more than half thousand people. Al least 7 live in US (well, 8 right now).

Until now, I've been sharing my adventure with Glenn, who lives in SF. However, in the last month I met the rest of the family, and met again with those who I already knew.

Glenn's brother, Carlos, his wife Debbie, and their children, Trevor, Madison and Taylor spent one weekend in SF. They're all so charming. It couldn't be other way.

Last weekend, Glenn and I went to Austin, Texas, to visit his mother and my grandfather's sister, Marisol. Who I consider my American grandmother is an excelent person. I enjoyed a lot my stay in Austin. Among World Cup games and a stifling heat, we also went to a Josep Carreras's concert i cool down to the springs.

On saturday, the Vidal-Ribada 2010 took place at Col·legi Sant Ignasi in Barcelona. It's a quinquennial gathering where all the Vidal-Ribas are invited. We made our parallel gathering in US and sent them a totally homemade video.

Austin is terrific, and my American family even more.

My CV+Hearing loss= What a volunteer!

Una de les experiències que des del principi volia tenir a SF era participar en un voluntariat que em permetés involucrar-me d'alguna manera amb la comunitat americana. Doncs bé, ara fa un mes que viag trobar el centre perfecte.

Es tracta del Hearing and Speech Center of Northern California, una organització sense ànim de lucre d'atenció integral a persones de totes les edats que pateixen dificultats auditives o de la parla. El més interessant de tot és que a part de l'atenció mèdica, tenen un ampli ventall de serveis socioeducatius en que a part de les persones amb dificultats, involucren també comunitat i familiars.

Actualment hi dedico 5 hores setmanals a traducció de materials al espanyol. En breu, està previst que participi en les activitats que es fan amb els infants, en un marc lúdic i acadèmic.

A nivell personal m'està ajudant a conèixer-me una mica més: limitacions i possibilitats, estratègies, etc., en aquest nou món de la pèrdua d'oïda del que estic orgullós de formar part. I alhora estic aprenent molta terminologia en anglés en el camp, el que també em resulta útil.

Per cert, a partir d'ara encaregaré els audífons directament a EEUU. Són molt més baratos!!


Participating in a volunteer work was one of the experience that I wanted to have in SF to get involved in some way with the American community. One month ago, I found the perfect center to do it.

It's the Hearing and Speech Center of Northern California, a non-profit organization that offers integral attention to all people with hearing or speech difficulties. Apart from the medical attention, the most interesting is that they have a wide range of socioeducational services where, besides de people with dificulties, community and their relatives are also involved.

I currently devote 5 hours a week to translate some documentation to Spanish. Soon, it's planned that I start doing some activities with the children, in a more playful and academic framework.

It's helping to know myself a little bit more: limitations and possibilities, strategies, etc., in this new hearing-loss world which I'm proud to be part of. At the same time, I'm learning much specific vocabulary in English about the field, which it's useful, too.

By the way, from now on I'll order the hearing aids in US. They're much cheaper!!

Leaving the city... for a while

Fa poc vaig fer la meva primera incurrència a terres californianes fora de les fronteres de San Francisco. Vam llogar un cotxe i a fer milles (que no kilòmetres) cap el sud de la Bay Area.

D'entre totes les novetats, la més destacable va ser descobrir que sortint de la ciutat unes 15 milles la temperatura pot ser el doble d'alta. Sobre aquest tema dedicaré una entrada sencera més endavant.

Autopista 1 per la costa salvatge del pacífic. Preciós. Amb parada prèvia al nord de Half Moon Bay, vam anar a Santa Cruz: 100% californià. Passejada per la platja a l'hombra del parc d'atraccions, i conversa postcafè amb els lleons marins. Farts de sol, marxem a visitar els avions acrobàtics a San José. Un company, que té passió pels artefactes...

Aire nou i la agradable sensació de que em queda molt per veure.

El mateix cap de setmana ens impliquem en les festes locals del Carnaval del barri de La Misión i la celebració de Memorial Day, quan es recorda a tots els militars defallits en defensa de la llibertat i d'EEUU. Tenen molt a recordar...

(cliqueu als links en blau si voleu veure algunes fotografies)


Few time ago, I did my first trip to Californian Lands outside the borders of San Francisco. We rented a car and drove miles (not kilometers) heading South Bay Area. From all the novelties, the most surprised was realizing that going out the city about 15 miles the temperature can be as twice as inside. I'll write an entire post about this topic later.

Highway number 1 along the wild coast of the Pacific Ocean. Beautiful. With a previous stop at the north of Half Moon Bay, we went to Sant Cruz: 100% Californian. Walking along the beach under the funfair's shadow and postcoffe talk with the seals. Fed up with the sun, we went to San Jose to see some acrobatics airplanes. A classmate has a huge passion for it...

New air and the nice feeling of knowing that there is a lot to see.

That same weekend, we got involved in the local holidays as the Carnaval in The Mission and the celebration of Memorial Day, when all the military who have died defending the freedom and the US are remembered. They have a lot to remember...

Bay to Breakers

T'agradaria saber com era el "Lejano Oeste"? Veure a l'elefant Babar fent conya amb el seu futur caçador? O a un indi fent l'indi? O millor, un ocellot fent malabars? Dos hotdogs enamorats? El príncep destronat? Una zebra enamorada de l'home impermeable? I tots plegats amb la policia de testimoni i trencant l'ordenança cívica com per a que a l'Hereu li agafi un atac de cor?

Doncs per això i MOLT MÉS hauries d'haver estat a San Francisco per la cursa de Bay to Breakers. És una cursa que creua la ciutat a on participen quasi 100.000 persones. Moltes corren. La majoria disfressats. I la majoria no arriba a meta i es queda pel camí. Així, alguns corren i guanyen premis, altres...

Crazy.

PD: So crazy.

Veure fotos

Would you like to know how was the Far West? See Babar the elephant making jokes with his future hunter? Or an Indian playing the fool? Or better, a big bird juggling? Two hotdogs in love? The dethroned prince? A zebra who's felt in love with the waterproof man? And all together with the police as a witness and breaking enough the civic bylaw to get Hereu a heartattack?

Then, for this and MUCH MORE you should've been in San Francisco for Bay to Breakers. It is a race across the city where almost 100.000 people participate. Many of them run. Most of them dress up as something. And most of them don't get the finishing line and stay along the way. So, some of them run and win prizes, others just...

Crazy.

PS: So Crazy.

The other side of/from the bridge

Anant per sobre del Golden Gate Bridge tens un accident de cotxe. Et dónes compte que has oblidat el mòbil a casa, i necessites demanar ajuda ràpidament. Busques un telèfon d'emergència al pont. Quan el trobes fas la trucada. El telèfon sona. Primer to. Segon to. Tercer to.

- Hola?
- Senyoreta, necessito ajuda! He tingut un accident!
- D'acord, no desesperi. La vida és meravellosa i aquest accident no ha de significar el seu final...
- Però què...!!?

Has trucat des del telèfon equivocat, amic meu...

Desafortunadament, una mitjana d'una persona cada dos setmanes es treu la vida saltant des del Golden Gate Bridge. I no només els locals, sinò que ve gent de tot el país només per fer això. De fet, per aquells que teniu el cor de pedra, hi ha un famòs documental sobre el tema anomenat The Bridge (El pont).
Aquesta és la raó per la que hi ha un nombre significatiu de telèfons per tot el pont. I també per mantenir un alt control sobre les hores de tancament del pont i les possibilitats del creuar-lo de nit.

Vam passar pel pont amb bicicleta en el nostre camí cap a Sausalito. Impressionant. Segur que repeteixo.




Going over the Golden Gate Bridge you have a car accident. You realize you forgot your cell phone at home, and you need to ask for help quickly. You look for an emergency phone on the bridge. When you find it you make an emergency call. The phone rings. First tone. Second tone. Third tone.

- Hello?
- Ma'am, I need help! I've got an accident!
- Ok. Don't desperate. The live is beautiful and this accident don't have to be the end of this one...
- What the..!!?

You made a call from the wrong phone, my friend...

Unfortunately, an average of one person each two weeks kills himself jumping from Golden Gate Bridge. And not only locals, but people from all the country come to SF only for this. Actually, for those who have a heart of stone, there is a famous documentary about it called The Bridge.

That is the reason for put in a significant quantity of phones throughout the bridge. And also for maintaining such level of control about the closed times of the bridge and the chance to cross it at night.

We went over the bridge by bike in our way to Sausalito. Impressive. It's sure I'll repeat.

I play football. Oh sorry, soccer!

Fa dos setmanes vaig començar a jugar a una lliga de futbol. 11 contra 11. Ja quasi no recordo quan jo jugava en un equip d'11. Fa quasi deu anys. He descobert (de nou) que cansa. Deixeu-me que us expliqui un parell de coses sobre el futbol no competitiu a EEUU (almenys a SF).

Vaig donar-me d'alta al nivell mig-alt. Jo pensava que podria ser massa alt: error. Sinò no s'explica que juguessim 8 contra 11+6 i guanyessim.
Crec que quan els americans estaven decidint quins serien els esports de contacte, es van aturar just abans d'arribar al futbol. Ara entenc perquè no és popular aquí. Només per a la vostra informació, jugar amb espinilleres és obligatori. No està permés jugar sense en cap cas. I el pitjor de tot: fer "segades" és SEMPRE falta. Fins i tot quan només toques la pilota i l'altre jugador és a metre i mig de tu. És molt complicat jugar quan pràcticament no pots tocar al contrari.

Sigui com sigui, estem guanyant tots els partits (el que és una nova experiència per a mi) i estic fent relacions amb autòctons. Pel pròxim partit hauria com a mínim aprendre'm els noms de les posicions dels jugadors en el camp i el vocabulari bàsic de futbol en anglés.




Two weeks ago I started to play in a football -oh, sorry- soccer league. 11 vs 11. I barely remember when I played in a 11 team. It was almost ten years ago. I've figured out (again) that it tires. Let me tell you a couple of things about the non-competitive soccer in USA (at least in SF).

I signed up for upper-intermediate level. I thought it maight be too high: mistake. There's not another way to explain that we played 8 against 11+6 and we won. I think that when the americans decided which will be the contact sports, they stopped just before get to soccer. Now I understand why soccer isn't popular here. Just FYI, playing with shinguards is a must. You aren't allowed to play without in any case. And the worst of all: slidetackling is ALWAYS fault. Even when you only touch the ball and the other player is 5 feet from you. It's very difficult to play when you can barely touch the oponent.

Anyway, we are winning all the games (which is a new experience for me) and I'm getting relations with Native American people. For the next match, I should at least learn the noun of each player position on the pitch and the basic English vocab in football -oh, sorry- soccer.

Sunny Delight

La llum del sol crida desconsoladament el cap de setmana, suplicant a la gent de ciutat a sortir de les seves llars i gaudir de l'activitat exterior. Digueu-me influenciable, però jo li he fet cas.

Dissabte comença amb partit de futbol americà, per suposat, gratuït. Partit d'inici de temporada: Stanford contra Stanford. Més enllà de l'especualaritat de les vestimentes, el joc en sí no és pura adrenalina (almenys per la grada), i especiament pels no americans. Perquè la intensitat, com en el baseball, no és al camp sinó en els números, en l'estadística. Un altre dia en parlarem amb calma de l'estadística i els esports americans, un matrimoni que neix dels valors més arrelats de la societat americana en relació al concepte de l'èsser huma.

Per rematar la jornada què millor que una pujadeta de muntanya en bicicleta. Twin Peaks: les millors vistes de la ciutat pels terrestres! Podeu feu cop d'ull al video, però no us amoïneu pel terratrèmol...

Diumenge BBQ a Golden Gate Park i partit de costellada, que és com una tradició universal.

(Ah, per suposat vam veure el Barça... i el Madrid. Damn!)






The sunlight shouts from the rooftops on weekend, begging the city dwellers to go out and enjoy doing activities outdoors. Maybe I'm eassily influenced, but I listened to it.

Saturday begins with a footbal game. Of course, free. Opening Season Game: Stanford vs Stanford. Apart from the spectacular natura of the clothing, the game is not pure adrenalin (at least at the stands), and particularly for the Non-American people. Because the intensity, as in baseball, is not in the pitch but in the figures, in statistics. Some day we'll talk about statistics and American sports, a married couple that is born from the most deep-rooted values of the American society in relation to the concept of human being.

And to finish off the day what can be better than going up the mountain by bike. Twin Peaks: the best views of the city for the terrestrial people. You can take a look to the movie, but don't worry about the earthquake...

On Sunday, BBQ at Golden Gate Park and BBQ soccer game, which is a kind of universal tradition.

(Ah, and of course I watched Barça game... and Madrid's. Damn!)

Showman

Una de les grans conseqüències de l'aventura americana que estic duent a terme és la d'apretar-se el cinturó (en tots els sentits). Si traduïm aquesta dita en accions, una d'elles seria afegir un link directe a l'apartat "Free Stuff" (Coses gratuïtes) de Craigslist a la barra d'adreces d'interés del meu navegador.
Pels que no ho conegueu, Craigslist (La llista de Craig -el fundador-) és una pàgina web a on pots trobar de TOT en diferents regions de EEUU. També està a Barcelona, però no té tant d'èxit.

Bé, doncs fent la meva recerca diària, vaig trobar un paio que donava entrades lliures per assistir en viu a la gravació d'un programa de TV als estudis ABC. Una lliço de 2 hores d'escolta en anglés, gratuïta i interactiva? M'apunto. Estem aquí per això, no?
El programa: The View from the Bay. Queda lluny del tipus de programació que jo veuria un dia entre setmana a l'hora crítica, les 3 de la tarda. Però en viu és un altra història.

Així que amb uns quants companys de classe vam anar-hi i vam seure a última fila. Però si veieu el programa (no ho recomano, malgrat deixo el link), aquells que criden de fons com si fos el show més impressionant que mai han presenciat, som nosaltres.

I com a record, em van regalar un llibre d'autoajuda per respondre correctament una pregunta sobre l'entrevista que havien fet a les autores d'aquest. Seria una gran notícia sinò fos perque el títol és "Reina de la teva pròpia vida". Suposo que sempre podrem treure-li profit...

One of the biggest consequence of the American adventure that I'm living is to tighten one's belt (in all meanings). If we traslate this idiom in actions, one of those would be haviing a direct link to "Free Stuff" in Craigslist in the adress bar in my navigator.
For the ones who doesn't know it, Craigslist (The list of Craig -the founder-) it's a web site where you can find anything in different regions and cities of USA. It's also at Barcelona, but it's not as successful as here.

So, doing my dayly research, I found a guy who gave free tickets to see a live taping of a TV Show in ABC studios. A 2 hours listening lesson, for free and interactive? I sign up. I'm here for this, aren't I?
The program: The View from the Bay. It so far from the kind of TV Show I would watch in a weekday at the critical hour, 3pm. But in live is a horse of a different color.

We went together with some classmates and we seated in the ast row. But if you watch the show (wich I don't recommend, although it's the link), those who are yelling like if it was the best show the have ever been, are us.

And as a souvenir, they gave me a self-help book for giving the right answer to a question about a interview they did to the authors. It would be great news if the title of the book wasn't "Queen of your own life". I guess we always can curry favor with it...

Sports Weekend

Sembla que vaig arribar ahir a San Francisco, però ja ha passat un mes. El temps esdevé curt quan el gaudeixes i l'inverteixes en allò que has decidit fer lliure i determinadament.

Ja he començat les lliçons d'anglés a Brandon College, que estan resultant molt interessants, i on he trobat millors professors que a Cambridge. Qui ho diria...?

També vaig estar (virtualment) a Sant Cugat la setmana passada per la celebració de l'aniversari del meu germà petit (Ei, Guille, què tal?). Tots el podeu trucar per felicitar-lo al 65034... D'acord, potser no cal. Bé, com anava dient, la meva estimada familia em va deixar ser el cap de taula durant el sopar, i allà vam estar tots xerrant i rient.

Complint amb els meus horaris d'estudi entre setmana, miro de gaudir del temps d'oci els caps de setmana. Entenc que és obvi que vaig veure El Clásico amb la Colonia Catalana afincada a San Francisco. El Barça es veu sovint en un Restaurant Català de la ciutat. Alguns estan intenant fundar la Penya Blaugrana de San Francisco. Si continuen organitzant esdeveniments així crec que ho aconseguiran.
El diumenge una mica de show NBA amb els Golden State Warriors de Oakland contra els Oklahoma City Thunders. Bàsquet a part, l'espectacle és immens. Aquesta gent realment saben com divertir-se. Però has de tenir cura, perquè tanta llum, crits, moviments, performance i anuncis poden ocasionar-te un atac de cor o com a mínim taquicardia. Mireu el video...

Per aquells que sou més de mirar fotos podeu veure algunes que vaig fer a Marina (nord de San Francisco City) clicant a la imatge del meu estimat mitjà de transport.

Bé, crec que el bloc éstà a un pas de convertir-se en un video-bloc. Demana més feina i temps, però és més entretingut, no?





It seems I got yesterday to San Francisco, but it was one month ago. The time becomes shorter when you’re enjoying and spending it with something you freely decided to do.

I’ve already started my English lessons in Brandon College, which are resulting very interesting and where I’ve found better teachers than Cambridge. Who would say it…?

I also was (virtually) in Sant Cugat last week for the celebration of my young brother's birthday (Hi, Guille, how're you doing?). All of you can call him to congratulate him at 65034…. Ok, maybe it’s not necessary. Anyway, my family lent me the main chair of the dinner table and we where all were together chatting and laughing a long time.

Accomplishing with my weekdays schedule, I try to have fun in the weekends. It’s a kind of obvious that I watch the The Classic game with the Catalan Colony in San Francisco. Some people here are trying to set up a Barça Fun Club of SF. With this kind of events, I think they’re going to get it.
On Sunday, a bit of NBA show with the Golden State Warriors of Oakland against the Oklahoma City Thunders. Basketball aside, the show was huge. This people really know how to have fun. But be careful, because such lights, shouts, movements, performances and commercials could drive you into a heart attack or tachycardia. Just check the video...

For those who are more looking-photos people you can also watch a few ones I took in Marina (northern San Francisco City) clicking on the picture.

Oh, I think the blog is about to be definitely a video-blog. It takes much work and time, but it’s more entertained, isn’t?

Step by Step

Amb mig carnet de conduir a la butxaca ens anem integrant i adaptant pas a pas a la vida franciscana. I amb vot de porbresa inclòs, perquè viure aquí està molt bé, però es paga!

Ja hem deixat el turisme de banda per centrar-nos en l'estudi. No perdem el nord, doncs és això el que hem vingut a fer. Per tant, ja tinc localitzades totes les biblioteques properes i memoritzats els seus horaris. Sóc ja un asidu a un parell.

Però l'estudi no impedeix centrar-nos en altres prioritats, com són les relacions socials. De moment ja estic en un equip de futbol sala, i en breu pretenc estar-ne en un altre per jugar outdoor. També hem fet algun plan amb alguns membres de la part de Catalunya que hi ha per aquí. Per altra banda, anem fent passejos i sopars amb el Glenn, que alhora m'ajuda amb l'idioma. Bé, no només amb l'idioma. Entre d'altres coses m'ha deixat una bici, o sigui que ciutat amunt, ciutat avall i a fer milles (aquí milles, no kilòmetres). Sigui com sigui, s'ha acabat el trolebús!

El dilluns començo l'acadèmia, el que és una gran notícia sinò fos perquè el dimarts em perdré quasi tot el partit de Champions per aquest motiu.

Com ja comença a ser habitual, us deixo algunes imatges més de SF, aquest cop incorporant les fetes amb el meu nou teleobjectiu de 300!





With half driving license in my pocket, I'm adapapting and integrating step by step to the franciscan life. With vow of poverty included, because living here is great, but you have to pay for it!

I've already given up the tourism to focus on the study. Don't lose my bearings, so it's that what I came to do. Therefore, I've got all the libraries located, and I've memorized all its open times. I'm already a regular in a couple of them.

But the study doesn't avoid me to focus on other priorities, as the relationship are. I'm in a indoor soccer team by the moment, and I pretend to be in another one to play outdoor. I also have done some plans with the part of Catalonia that is over here. Besides, we've been doing walks and dinners with Glenn, who is helping with the language, too. Well, not only with the language. He also has lent me a bike, so now, city up, city down, and doing miles (here miles, not kilometres). In any case, the trolley bus is over!

I'm starting the English academy on Monday, wich are great news if it wasn't because I'm going to miss almost all the Champions game for this reason.

As it's being a costume, I let you some SF photos here. This time some of them taken with my new zoom lens of 300mm!

California Driver License (I)

Avui, he aprovat l'examen teòric de conduir de l'Estat de California. Duríssim...

L’examen: 10 preguntes de resposta múltiple sobre senyals de circulació i 36 preguntes més de resposta múltiple sobre la resta de temes. Les senyals, perfecte. La resta, 34 encertades. Un resultat digne si tenim en compte que hi ha força elements que difereixen del sistema espanyol, i que només vaig fer una lectura ràpida del manual de conducció fa una setmana. Amb això, ho dic tot. Sospitosament simple...

Quan acabes la lectura només pots arribar a dos conclusions. O que els americans són estúpids o que són immensament pràctics i no perden el temps amb ximpleries. Jo opto per la segona.

Com ja vaig comentar a algú de vosaltres, el manual de conducció (80 pàgines) és una oda al sentit comú i les obvietats de forma continuada. I són inumerables les expressions i normes que m'han cridat l'atenció. De forma textual d'acord a la versió en espanyol del manual, us deixo unes poques...

Evite un incidente potencialmente violento (Capítol "Cómo hacer frente a conductores agresivos y a la violencia en el camino"):
Evitando hacer contacto visual con un conductor enojado.
Dando suficiente espacio a un conductor enojado.
Tome el cuestionario de la página anterior para determinar qué tipo de conductor es usted (En resum, no vacilis i sí, hi ha un qüestionari)

No fumar en ningún momento cuando hay un menor de edad en el vehículo. Puede recibir una multa de hasta $100.

No espere demasiado a que el peatón invidente cruce la calle. Si la persona invidente retrocede y jala hacia sí mismo el bastón, usualmente es una señal para que el conductor siga adelante. (Capítol "Peatones invidentes (ciegos)).

No disparar armas de fuego en una carretera o a las señales de tránsito. (Sort que m'ho han dit...)

Però l'autèntica prova no és el test escrit, què és molt simple, sinò les 3 hores que has d'esperar amb altres 200 persones des que et donen el número fins que et fan la foto, et prenen la petjada dactilar i fas el test. Com a mínim, el preu per treure's el carnet val l'espera: 31$, o sigui, uns 23€.

Per tant, si ets pacient pot accedir al raconet que hi ha darrera el biombo per fer el test, de peu, en 20 minuts, amb un llapis que té un lletrero de "No em robis", i sense que ningú et vigili. És a dir, que si t'ho curres, pots copiar el que vulguis (jo no he necessitat, és clar...).

Us he dit que havia encertat 34. M’acabo de donar compte que no. A la pregunta de sí el mínim d’alcohol a la sang era 0,05%, 0,08% o 0,1% he respós 0,05%. És 0,08%, però suposo que a l’home que corregia ja li estava bé que jo penses que era 0,05%... i no m’ha dit res.

Ara, l'examen pràctic. Necessito un cotxe!

Today, I’ve passed the Driving Written Test of the Estate of California. So hard...

The test: 10 questions of multiple-choice about traffic signs and 36 questions more about the rest of the subjects. The signs, perfect. The rest, 34 correct. A decent result if we take into account that there’re many elements that differ from the Spanish system, and that I only had made a quick reading of the driver handbook one week ago. With this, I say all. It’s suspiciously simple...

When you finish the reading you can only get to two conclusions. Either the American people are so stupid or they’re vastly practical and don’t waste time with foolishness. I take the second option.

As I had already told someone of you, the driving handbook (80 pages) is an ode to the common sense and the obviousness continually. And are innumerable the expressions and rules that have attracted my attention. Literally and according to the Spanish version of the handbook, I let some of them...

Prevent a potentially violent incident by (Chapter “Dealing wIth aggressIve drIvers and road rage”):
Avoiding eye contact with an angry driver.
Giving an angry driver plenty of space.
Take the questionnaire on the previous page to determine the type of driver that you are.

Do not smoke when a minor is in the vehicle at any time. You can be fined up to $100.

Do not wait too long for the blind pedestrian to cross the street. When a blind person pulls in his/ her cane and steps away from the intersection, this gesture usually means for you to go. (Chapter “Pedestrians who are blind”).

Do not shoot firearms on a highway or at traffic signs.


But the real test isn’t the written one, but the 3 hours you have to wait with other 200 people since they give you the number until they take you the photo, your thumb print and you take the test. At least, the price to get the license worth the time you wait: 31$, that is about 23€.

Thus, if you’re patient you can get into the corner behind the folding screen to take the test, while you’re standing up, in 20 minutes, with a pencil holding a “Do not steal me” sign, and nobody watching you. It means, if you work it out, you can cheat whatever you want (I haven’t had the need for it, of course...)

I’ve told you I’d got 34 correct answers. I’ve just realized it’s not like that. To the question about if the minimum alcohol in blood was 0,05%, 0,08% or 0,1%, I said 0,05%. It’s 0,08%, but I guess the guy who checked my test has tought it was good I thought that it was 0,05%... And he hasn’t told me anything.

Now, the Driving Test. I need a car!

My Place in the World

La recerca i les entrevistes han donat el seu fruit, i finalment he pogut ocupar aquella habitació que vaig fer meva en visitar-la per primer cop.
I dic finalment perquè just quan vaig tornar per demanar-la, algú ja l'havia agafat. Però el dia abans d'haver de marxar de casa de Glenn (el cosí americà) m'arriba un mail: "Manu, can you come this evening to finalize the place?". "Yes, I can!".

Ara visc a una casa blava, compartint apartament amb en Matthew. Un jove de 27 anys de New York. Com jo, és un que va bastant al seu rotllo i no especialment comunicatiu. Lo just i necessari. Però fa fàcil la convivència. Tenim alguna xarla de tant en tant quan coincidim al esmorzar o sopar, sobre coses de la vida americana o de casa.

I el millor de la casa no està a dins sinò fora. Està al ben mig de la ciutat de SF! Doneu-li una ulladeta...





The research and the interviews have brought results, and I could rent finally the room that I made mine the first time I visited it. And I say finally because just went I came back to ask for it, someone else had rented it. But the day before living Glenn's place (my American cousin) an email had been sent to me: "Manu, can you come this evening to finalize the place?". "Yes, I can!".

I live in a blue house, now. Sharing apartment with Matthew. A 27-year-old guy from New York. Like me, he's pretty independent, and not especially comunicative. The right and necessary. But he makes easy living together. We have some chat when breakfast or dinner time, about American or home stuff.

And the best of the house isn't inside but outside. It's in the center of SF! Take a look...

Patrolling the City

El primer dia vaig sortir de casa amb la jaqueta posada. Al moment vaig entrar per deixar-la. El segon dia vaig sortir amb jersei. Als 5 minuts me l'havia tret. El sol pren protagonisme en el que sembla un juny entrat barceloní a San Francisco. I jo perquè sóc foraster, però els d'aquí van amb tirants i sandàlies.

Continuant en la meva recerca d'un lloc on dormir (de moment estic sota un pont que he trobat -veieu video-), aprofito les llargues estones entre entrevista i entrevista per visitar la ciutat. No planifico massa. Sé que cada cantonada és un plaer pels meus ulls. Que allà on vagi, m'agradarà.

Però hi ha més. Finalment sembla que des de la Universitat de San Francisco el Decà Adjunt de Programes Corporatius i Internacionals s'ha ofert a donar-me un cop de mà. A veure que passa... Sigui el que sigui serà benvingut.

Estimats i estimades, això és genial. És una pena que alguns haguem de marxar ben lluny per aprendre a gaudir de les petites coses. Seguirem aprenent. I seguirem patrullant la ciutat.

(De tant que gaudeixo la primera setmana no em puc estar de compartir amb vosaltres algunes fotos més que he fet pel camí. Aquest cop, d'acord a la llicència lliure de la canço, hauria de sentir-se la música.)

PD: Pregunta. Per què els asiàtics tenen càmares impressionats però després no saben enquadrar una fotografia? Almenys m'han fet la foto...





The first day I went out wearing the jacket. As soon as I went out I came back to leave the jacket at home. The second day I went out wearing a jumper. I took it off in 5 minutes. The sun takes prominence in what seems to be a well into Barcelona's June in San Francisco. And I'm an outsider, but the locals wear shoulder straps and sandals.

While I'm going on with my research for a room where sleep (I'm under the bridge I found by the moment -watch video-), I use the time between interviews to visit the City. I don't plan pretty much. I know that each corner is a pleasure for my eyes. That wherever I go it will like me.

There's more. Finally it seems that, from the University of San Francisco, the Associate Dean of Corporate and International Programs is going to help me. We will see... Whatever it may be, it will be welcome.

Darlings, this is cool. It is a pity that some of us have to go far away to learn how to enjoy the little things. We'll keep learning. And we'll keep patrolling the City.

(I'm enjoying so much the first week, so I can't avoid sharing some pictures I took during my way. This time, in agreement with the free license of the song, the music should be heard)

PS: Qüestion. Why the asian guys have awesome cameras but they don't know how to frame a picture? At least, they took a picture of me...

Welcome to San Francisco

Ja sóc a San Francisco, i de moment només us dic que és meravellòs. D'entrada, un video de benvinguda. Però no us acostumeu, que demana el seu temps fer-ho...

PD1: Visca el Barça!
PD2: No és casualitat que la primera cançó sigui With a Little Help from My Friends...



I'm already in San Francisco, and for now I just say that It's wonderful. From the outset, a welcome movie. But don't get used to, because it takes much time to do it...

PS1: Up the Barça!
PS2: That's not a coincidence the first song is With a Little Help from My Friends...