Where Am I?

It's an odd thing, but anyone who disappears is said to be seen in San Francisco.

OSCAR WILDE

American family

De Vidal-Ribas n'hi molts en el món. Som una família amb més de mig miler de membres. Com a mínim 7 d'ells viuen a EEUU (bé, ara 8).

Fins ara he estat compartint la meva aventura amb el Glenn, que viu a SF. Però durant l'últim mes he pogut conèixer a la resta i retrobar-me de nou amb els que ja coneixia.

En germà del Glenn, Carlos, amb la seva dona, Debbie, i els seus fills, Trevor, Madison i Taylor van passar un cap de setmana a SF. Tots encantadors. No podia ser d'una altra manera.

El cap de setmana passat Glenn i jo vam anar a Austin, Texas, a visitar la seva mare i germana del meu avi, Marisol. La què considero al meva àvia americana és una persona excel·lent. Vaig gaudir moltíssim la meva estada a Austin. Entre partits del mundial i calor sofocant, també vam anar a un concert de Josep Carreres i referescar-nos als llacs d'aigua subterràneas.

El dissabte es celebrava al Col·legi Sant Ignasi de Barcelona la Vidal-Ribada 2010. Reunió quinquenal a on tots els Vidal-Ribas són convidats. Nosaltres vam fer la nostra reunió paral·lela a EEUU i enviar-los un video totalment 'casero'.

Austin és fantàstic, i la meva família americana encara més.

(Algunes fotos del cap de setmana a SF i Austin)





There're a lot of Vidal-Ribas in the world. We're a family with more than half thousand people. Al least 7 live in US (well, 8 right now).

Until now, I've been sharing my adventure with Glenn, who lives in SF. However, in the last month I met the rest of the family, and met again with those who I already knew.

Glenn's brother, Carlos, his wife Debbie, and their children, Trevor, Madison and Taylor spent one weekend in SF. They're all so charming. It couldn't be other way.

Last weekend, Glenn and I went to Austin, Texas, to visit his mother and my grandfather's sister, Marisol. Who I consider my American grandmother is an excelent person. I enjoyed a lot my stay in Austin. Among World Cup games and a stifling heat, we also went to a Josep Carreras's concert i cool down to the springs.

On saturday, the Vidal-Ribada 2010 took place at Col·legi Sant Ignasi in Barcelona. It's a quinquennial gathering where all the Vidal-Ribas are invited. We made our parallel gathering in US and sent them a totally homemade video.

Austin is terrific, and my American family even more.

4 comentaris:

Beza ha dit...

Manu! Me ha encantado el video, que gracioso! Your grandfather´s sister is great and Glenn seems like a crazy funny guy..!

Me alegro que hayas retomado tu blog, lo echaba de menos!
Lo de tu voluntariado "suena" genial... Sigue.

Yo estoy en una de mis visitas fugaces a St Cugat, estoy aquí en tiempos de fiesta mayor pero ya vuelvo a Londres pronto. He acabado mi carrera y tengo la graduación a mediados de julio. Haga lo que haga, me quedo en Londres durante tiempo indefinido.

Un abrazo muy fuerte!

PS: You are getting on with your English pretty well, huh?

Jordi ha dit...

Bones Manu!!

Que tal maku?? Veig que tot et va molt bé i m'hen alegro molt!!

Que maku el Juan Guillermo!!! I la iaia es també una monada!!

Aprofita i gaudeix de l'experiència al màxim!!

Una abraçada catala muhlberiana!
Jordi

oculta ha dit...

....mentre et llegeixo va sonant a RAC105 "if u're goin' to san franciscoooooooooooooo....

Anònim ha dit...

Ja trobava a faltar entrades al blog!!!! Me n'alegro molt de que tot vagi tan bé, el video és genial, sobre tot el final amb l'avia ballant, és total!!!! Segur que estàs aprenent un munt de coses! El voluntariat té molt bona pinta i segur que serà un enriquiment personal.
No deixis d'escriure!!!
PD: Aquest diumenge que vé aniré a veure al teu germà al teatre altre vegada!!! No me perdut cap hermanos de baile!!! Un petonàs!
Jàmnica.

Publica un comentari a l'entrada