El primer dia vaig sortir de casa amb la jaqueta posada. Al moment vaig entrar per deixar-la. El segon dia vaig sortir amb jersei. Als 5 minuts me l'havia tret. El sol pren protagonisme en el que sembla un juny entrat barceloní a San Francisco. I jo perquè sóc foraster, però els d'aquí van amb tirants i sandàlies.
Continuant en la meva recerca d'un lloc on dormir (de moment estic sota un pont que he trobat -veieu video-), aprofito les llargues estones entre entrevista i entrevista per visitar la ciutat. No planifico massa. Sé que cada cantonada és un plaer pels meus ulls. Que allà on vagi, m'agradarà.
Però hi ha més. Finalment sembla que des de la Universitat de San Francisco el Decà Adjunt de Programes Corporatius i Internacionals s'ha ofert a donar-me un cop de mà. A veure que passa... Sigui el que sigui serà benvingut.
Estimats i estimades, això és genial. És una pena que alguns haguem de marxar ben lluny per aprendre a gaudir de les petites coses. Seguirem aprenent. I seguirem patrullant la ciutat.
(De tant que gaudeixo la primera setmana no em puc estar de compartir amb vosaltres algunes fotos més que he fet pel camí. Aquest cop, d'acord a la llicència lliure de la canço, hauria de sentir-se la música.)
PD: Pregunta. Per què els asiàtics tenen càmares impressionats però després no saben enquadrar una fotografia? Almenys m'han fet la foto...
The first day I went out wearing the jacket. As soon as I went out I came back to leave the jacket at home. The second day I went out wearing a jumper. I took it off in 5 minutes. The sun takes prominence in what seems to be a well into Barcelona's June in San Francisco. And I'm an outsider, but the locals wear shoulder straps and sandals.
While I'm going on with my research for a room where sleep (I'm under the bridge I found by the moment -watch video-), I use the time between interviews to visit the City. I don't plan pretty much. I know that each corner is a pleasure for my eyes. That wherever I go it will like me.
There's more. Finally it seems that, from the University of San Francisco, the Associate Dean of Corporate and International Programs is going to help me. We will see... Whatever it may be, it will be welcome.
Darlings, this is cool. It is a pity that some of us have to go far away to learn how to enjoy the little things. We'll keep learning. And we'll keep patrolling the City.
(I'm enjoying so much the first week, so I can't avoid sharing some pictures I took during my way. This time, in agreement with the free license of the song, the music should be heard)
PS: Qüestion. Why the asian guys have awesome cameras but they don't know how to frame a picture? At least, they took a picture of me...
Continuant en la meva recerca d'un lloc on dormir (de moment estic sota un pont que he trobat -veieu video-), aprofito les llargues estones entre entrevista i entrevista per visitar la ciutat. No planifico massa. Sé que cada cantonada és un plaer pels meus ulls. Que allà on vagi, m'agradarà.
Però hi ha més. Finalment sembla que des de la Universitat de San Francisco el Decà Adjunt de Programes Corporatius i Internacionals s'ha ofert a donar-me un cop de mà. A veure que passa... Sigui el que sigui serà benvingut.
Estimats i estimades, això és genial. És una pena que alguns haguem de marxar ben lluny per aprendre a gaudir de les petites coses. Seguirem aprenent. I seguirem patrullant la ciutat.
(De tant que gaudeixo la primera setmana no em puc estar de compartir amb vosaltres algunes fotos més que he fet pel camí. Aquest cop, d'acord a la llicència lliure de la canço, hauria de sentir-se la música.)
PD: Pregunta. Per què els asiàtics tenen càmares impressionats però després no saben enquadrar una fotografia? Almenys m'han fet la foto...
The first day I went out wearing the jacket. As soon as I went out I came back to leave the jacket at home. The second day I went out wearing a jumper. I took it off in 5 minutes. The sun takes prominence in what seems to be a well into Barcelona's June in San Francisco. And I'm an outsider, but the locals wear shoulder straps and sandals.
While I'm going on with my research for a room where sleep (I'm under the bridge I found by the moment -watch video-), I use the time between interviews to visit the City. I don't plan pretty much. I know that each corner is a pleasure for my eyes. That wherever I go it will like me.
There's more. Finally it seems that, from the University of San Francisco, the Associate Dean of Corporate and International Programs is going to help me. We will see... Whatever it may be, it will be welcome.
Darlings, this is cool. It is a pity that some of us have to go far away to learn how to enjoy the little things. We'll keep learning. And we'll keep patrolling the City.
(I'm enjoying so much the first week, so I can't avoid sharing some pictures I took during my way. This time, in agreement with the free license of the song, the music should be heard)
PS: Qüestion. Why the asian guys have awesome cameras but they don't know how to frame a picture? At least, they took a picture of me...
7 comentaris:
oh, I love it!
No paris de fer videos i d'explicar-nos coses please!!! No vegis com disfruto!
Jàmnica
Hola Manu.
Quin plaer veure el teu blog i quina enveja per cert. Em fan unes ganes bojes d'anar-te a veure... mira que si m'agrada tant que em quedo. Bé, deixem de somiar. Has anat tot sol? i la Maria?. Un petó molt gran. Miquel
Manu!!!
Mai havia vist unes fotos de SF així!!! Realment tens una mirada que valora les coses petites.
Gaudeix de les passejades, de no planificar, d'aturar-te a cada cantonada... Tot això és un luxe!!
Però també et desitjo sort perquè trobis quelcom aviat.
Molts records al Pepe i la Maria!! Sé que ja has parlat amb ells.
Una forta abraçada
....manoleitor....m'encanta "lo" de "apatrullando la ciudad" i la traducció del cartell de TOW, jijjiijiji....
Nanooooo!!!
San Franchisku té una pinta ... per llepar-se els dits! Ja et pots comprar unes bones sabates o botes per caminar tant (ara, si les compis et veuen en alguna foto amb botes i motxilla començaran a fotre't una sarta de piropos... que si escalador, que si excursionista, etc... Vaja tio, que des de que no hi ets, jo "sí" que sento tot el que em diuen, i com el Joanjo les motiva, vaig rebent de valent. Quan tornes? Jejejejeje...).
Bé, a veure si tant caminar canviaràs de ciutat per trobar allotjament! Fijo que no deu ser fàcil així que ara que tens temps busca una bona caseta on hi capiguem tots/es per quan tinguem un bon cap de setmana mooolt llarg per anar-te a veure! Ah! I si pots, un vaixellet també per donar una volta per la Bay...
Molts ànims! Una forta abraçada i un petonet al ...
Grau
Manu, m'has d'ensenyar a fer aquestes fotos i videos tan guapos....
Disfruta..., aquesta oportunitat que t'has buscat es un privilegi que et farà creixer encara un poquet més. Jo opino com el teu amic, haurias de pillar una caseta amb espai per "aixuplugar" a tots els que vulguin visitar-te, Max i jo inclosos!! Molts besets! Itziar i Max
Publica un comentari a l'entrada