American family

De Vidal-Ribas n'hi molts en el món. Som una família amb més de mig miler de membres. Com a mínim 7 d'ells viuen a EEUU (bé, ara 8).

Fins ara he estat compartint la meva aventura amb el Glenn, que viu a SF. Però durant l'últim mes he pogut conèixer a la resta i retrobar-me de nou amb els que ja coneixia.

En germà del Glenn, Carlos, amb la seva dona, Debbie, i els seus fills, Trevor, Madison i Taylor van passar un cap de setmana a SF. Tots encantadors. No podia ser d'una altra manera.

El cap de setmana passat Glenn i jo vam anar a Austin, Texas, a visitar la seva mare i germana del meu avi, Marisol. La què considero al meva àvia americana és una persona excel·lent. Vaig gaudir moltíssim la meva estada a Austin. Entre partits del mundial i calor sofocant, també vam anar a un concert de Josep Carreres i referescar-nos als llacs d'aigua subterràneas.

El dissabte es celebrava al Col·legi Sant Ignasi de Barcelona la Vidal-Ribada 2010. Reunió quinquenal a on tots els Vidal-Ribas són convidats. Nosaltres vam fer la nostra reunió paral·lela a EEUU i enviar-los un video totalment 'casero'.

Austin és fantàstic, i la meva família americana encara més.

(Algunes fotos del cap de setmana a SF i Austin)





There're a lot of Vidal-Ribas in the world. We're a family with more than half thousand people. Al least 7 live in US (well, 8 right now).

Until now, I've been sharing my adventure with Glenn, who lives in SF. However, in the last month I met the rest of the family, and met again with those who I already knew.

Glenn's brother, Carlos, his wife Debbie, and their children, Trevor, Madison and Taylor spent one weekend in SF. They're all so charming. It couldn't be other way.

Last weekend, Glenn and I went to Austin, Texas, to visit his mother and my grandfather's sister, Marisol. Who I consider my American grandmother is an excelent person. I enjoyed a lot my stay in Austin. Among World Cup games and a stifling heat, we also went to a Josep Carreras's concert i cool down to the springs.

On saturday, the Vidal-Ribada 2010 took place at Col·legi Sant Ignasi in Barcelona. It's a quinquennial gathering where all the Vidal-Ribas are invited. We made our parallel gathering in US and sent them a totally homemade video.

Austin is terrific, and my American family even more.

My CV+Hearing loss= What a volunteer!

Una de les experiències que des del principi volia tenir a SF era participar en un voluntariat que em permetés involucrar-me d'alguna manera amb la comunitat americana. Doncs bé, ara fa un mes que viag trobar el centre perfecte.

Es tracta del Hearing and Speech Center of Northern California, una organització sense ànim de lucre d'atenció integral a persones de totes les edats que pateixen dificultats auditives o de la parla. El més interessant de tot és que a part de l'atenció mèdica, tenen un ampli ventall de serveis socioeducatius en que a part de les persones amb dificultats, involucren també comunitat i familiars.

Actualment hi dedico 5 hores setmanals a traducció de materials al espanyol. En breu, està previst que participi en les activitats que es fan amb els infants, en un marc lúdic i acadèmic.

A nivell personal m'està ajudant a conèixer-me una mica més: limitacions i possibilitats, estratègies, etc., en aquest nou món de la pèrdua d'oïda del que estic orgullós de formar part. I alhora estic aprenent molta terminologia en anglés en el camp, el que també em resulta útil.

Per cert, a partir d'ara encaregaré els audífons directament a EEUU. Són molt més baratos!!


Participating in a volunteer work was one of the experience that I wanted to have in SF to get involved in some way with the American community. One month ago, I found the perfect center to do it.

It's the Hearing and Speech Center of Northern California, a non-profit organization that offers integral attention to all people with hearing or speech difficulties. Apart from the medical attention, the most interesting is that they have a wide range of socioeducational services where, besides de people with dificulties, community and their relatives are also involved.

I currently devote 5 hours a week to translate some documentation to Spanish. Soon, it's planned that I start doing some activities with the children, in a more playful and academic framework.

It's helping to know myself a little bit more: limitations and possibilities, strategies, etc., in this new hearing-loss world which I'm proud to be part of. At the same time, I'm learning much specific vocabulary in English about the field, which it's useful, too.

By the way, from now on I'll order the hearing aids in US. They're much cheaper!!

Leaving the city... for a while

Fa poc vaig fer la meva primera incurrència a terres californianes fora de les fronteres de San Francisco. Vam llogar un cotxe i a fer milles (que no kilòmetres) cap el sud de la Bay Area.

D'entre totes les novetats, la més destacable va ser descobrir que sortint de la ciutat unes 15 milles la temperatura pot ser el doble d'alta. Sobre aquest tema dedicaré una entrada sencera més endavant.

Autopista 1 per la costa salvatge del pacífic. Preciós. Amb parada prèvia al nord de Half Moon Bay, vam anar a Santa Cruz: 100% californià. Passejada per la platja a l'hombra del parc d'atraccions, i conversa postcafè amb els lleons marins. Farts de sol, marxem a visitar els avions acrobàtics a San José. Un company, que té passió pels artefactes...

Aire nou i la agradable sensació de que em queda molt per veure.

El mateix cap de setmana ens impliquem en les festes locals del Carnaval del barri de La Misión i la celebració de Memorial Day, quan es recorda a tots els militars defallits en defensa de la llibertat i d'EEUU. Tenen molt a recordar...

(cliqueu als links en blau si voleu veure algunes fotografies)


Few time ago, I did my first trip to Californian Lands outside the borders of San Francisco. We rented a car and drove miles (not kilometers) heading South Bay Area. From all the novelties, the most surprised was realizing that going out the city about 15 miles the temperature can be as twice as inside. I'll write an entire post about this topic later.

Highway number 1 along the wild coast of the Pacific Ocean. Beautiful. With a previous stop at the north of Half Moon Bay, we went to Sant Cruz: 100% Californian. Walking along the beach under the funfair's shadow and postcoffe talk with the seals. Fed up with the sun, we went to San Jose to see some acrobatics airplanes. A classmate has a huge passion for it...

New air and the nice feeling of knowing that there is a lot to see.

That same weekend, we got involved in the local holidays as the Carnaval in The Mission and the celebration of Memorial Day, when all the military who have died defending the freedom and the US are remembered. They have a lot to remember...

Bay to Breakers

T'agradaria saber com era el "Lejano Oeste"? Veure a l'elefant Babar fent conya amb el seu futur caçador? O a un indi fent l'indi? O millor, un ocellot fent malabars? Dos hotdogs enamorats? El príncep destronat? Una zebra enamorada de l'home impermeable? I tots plegats amb la policia de testimoni i trencant l'ordenança cívica com per a que a l'Hereu li agafi un atac de cor?

Doncs per això i MOLT MÉS hauries d'haver estat a San Francisco per la cursa de Bay to Breakers. És una cursa que creua la ciutat a on participen quasi 100.000 persones. Moltes corren. La majoria disfressats. I la majoria no arriba a meta i es queda pel camí. Així, alguns corren i guanyen premis, altres...

Crazy.

PD: So crazy.

Veure fotos

Would you like to know how was the Far West? See Babar the elephant making jokes with his future hunter? Or an Indian playing the fool? Or better, a big bird juggling? Two hotdogs in love? The dethroned prince? A zebra who's felt in love with the waterproof man? And all together with the police as a witness and breaking enough the civic bylaw to get Hereu a heartattack?

Then, for this and MUCH MORE you should've been in San Francisco for Bay to Breakers. It is a race across the city where almost 100.000 people participate. Many of them run. Most of them dress up as something. And most of them don't get the finishing line and stay along the way. So, some of them run and win prizes, others just...

Crazy.

PS: So Crazy.