Where Am I?

It's an odd thing, but anyone who disappears is said to be seen in San Francisco.

OSCAR WILDE

Sharing Stockholm

Fa quinze dies que vaig aterrar a terres escandinaves. Temps suficient per adaptar-me al lloc, a la seva gent, al seu clima. Però no ho he fet del tot sol. He tingut la sort d’estar acompanyat durant les meves primeres pases en territori Millenium.
Primerament per la meva mare i en Gianni. Un plaer compartir uns dies amb ells... especialment pel meu estòmac! No puc oblidar els dinars i sopars al Pelikan, The Veranda al Grand Hotel, o al Matbaren, a les mans del que és considerat el millor cuiner de Suècia. Jo corro, així que jo puc menjar...
Amb ells va venir també el sol i el “bon temps” a Estocolm. El dia posterior a la seva marxa: la primera nevada (a la foto), núvols i més fred. Unes temperatures que amb la companyia de la Maria durant la setmana següent van passar quasi desaparcebudes. Amb ella (amb tu) més visites a la ciutat. Potser repetint algunes de la setmana anterior, però una experiència completament diferent. I és que la ciutat canvia en funció de amb qui la compareteixes.
Així hem vist Estocolm: la màgia de Gamla Stan, les curiositats de Söderlmalm, la riquesa de Östermalm, la vida de Norrmalm i la Kulturhuset, la immensitat de l’Ajuntament, la pau del cementiri de Skogskyrkogården, la frescura del Bàltic i el llac Mälaren, el museu del gran vaixell Vasa, la biblioteca municipal, i altres tants indrets que amaga la ciutat.
De regal, algunes fotos





I landed on escandinavian lands fiveteen days ago. Enough time to adapt to the place, to his people, to his weather. But I haven’t done it alone. I’ve been lucky for having some company during my first few weeks in Millenium territory.
First of all I’ve been visited for my mother and Gianni. It has been a plaesure sharing some days with them... especially for my stomach! I can’t forget the meals at Pelikan, The Veranda in The Gand Hotel, or in Matbaren, at the hands of who is considered the best cook of Sweden. I run, so I can eat...

With them came also the sun and the “good weather” to Stockholm. The day after they leave: the firt snowfall (in the picture), clouds, and cold. Temperatures that goes almost unnoticed with Maria’s company during the next week. With her (with you) more visits to the city. Maybe repeating some of the week before, although it was a completely diferent experience. So the city changes depending on who you share it with.
We’ve seen Stockholm in this way: the magic of Gamla Stan, the curiosities of Södermalm, the wealth of Östermalm, the life of Norrmalm and the Kulturhuset, the immensity of the City Hall, the peace of Skogskyrkogården cementery, the freshness of the Baltic Sea and Mälaren Lake, the Vasa Museum, the Stadsbibliotek and many others places the city hides.

As a gift, some pictures.

3 comentaris:

Mire ha dit...

Por fin he conegut a la teva mama!!! M'ha fet molta il·lusió encara que fós per fotos.

Com et cuides i et deixes cuidar!! Clar que sí! Per a qui també comença a fer fred, sobretot a les 8 del matí quan passegem pels carrers de los palomos.

A veure si en una altra entrada ens comentes com et van les pràctiques.

Petons

Unknown ha dit...

Ehh!!!

Has encontrado ya la tienda que te dije? No dejes de ir a tomar algo al Garlic and shots el próximo primer lunes d emes y por huevos tienes que ir un día de fiesta a Debaser (al antiguo mejor, que el nuevo no mola tanto. Un abrazo!

Grau ha dit...

Manu!!
això del fred a Suècia vols dir que va de debò??? Però si la Maria és la única que sembla que s'hagi mudat una mica per rebre el fred? Ara que amb aquell barret també podria estar a l'Àrtic!!!
Fijo que ara ja veus que això va de debó, no?? A veure si tens sort i et surt tot tan bé com tots esperem que et vagi!!!!!
Records al Miquel i al Jaime!!
Una abraçada ben gran per passar el fred!!
Fins aviat
Grau

Publica un comentari a l'entrada